Béns regulats per la llei
La Llei de Garanties s’aplica sobre els béns mobles de consum privat, és a dir, els béns de consum: des d’un electrodomèstic fins a un vehicle, passant per mobles, objectes de tot tipus, fins i tot obres d’art. Queden eliminats els serveis i els béns immobles, per la seva naturalesa.
La Llei exclou la compra-venda entre particulars.
Per als béns de consum nous, la garantia és de dos anys, mentre que per als productes de segona mà, la garantia és d’un any. Durant els sis primers mesos de garantia d’un producte nou, es pressuposa que el dany és de fàbrica i el venedor ha d’assumir totes les despeses de reparació, tant les peces, com el trasllat i les hores de treball. El temps de garantia quedarà en suspensió durant el temps que el producte o objecte estigui reparant-se.
Producte en bon estat
La llei considera que un consumidor s’ha de sentir satisfet amb el producte adquirit si compleix els requisits següents: el producte s’ajusta a la descripció donada pel venedor i té les qualitats manifestades per mitjà d’una demostració o model. També ha de servir per al que s’indica tant en el manual d’instruccions com en les indicacions verbals pronunciades pel venedor o en un vídeo demostratiu. També serveixen com a ús habitual la publicitat, les indicacions reflectides en una etiqueta o un ús que vingui donat per les característiques pròpies del producte. També ha de ser així en el cas que el consumidor sol·liciti un ús especial i el venedor li asseguri que el bé que ha adquirit li ho proporcionarà.
A més, el producte que es compra ha de presentar les qualitats i comportaments adequats. D’aquesta manera, una olla a pressió ha de cuinar més de pressa que una marmita tradicional.
Aplicació de la Llei
La Llei obliga el venedor de béns de consum, per una banda, i els consumidors com a destinataris finals, per l’altra. És a dir, queden exclosos els contractes que es fan entre particulars, ja que la Llei només preveu la compra-venda entre un venedor professional i un consumidor.
S’aplica sempre que es compra un bé de consum, és a dir, qualsevol objecte o producte de consum privat. Queden exclosos els béns adquirits en una venda judicial (subhasta de béns confiscats). Tampoc no estan sotmeses a aquesta llei la distribució d’aigua o gas no envasat per a la venda.
Reclamació en cas d’error en el producte
El primer responsable del producte és el venedor. Això no obstant, el consumidor pot recórrer directament al fabricant
o a l’importador, si el fet de recórrer al venedor li suposa una càrrega. Per exemple, si durant unes vacances lluny de casa s’ha adquirit una càmera de fotos digital que no respon al que s’ha ofert a la botiga, resulta més fàcil per al consumidor recórrer al fabricant o importador que a l’establiment on la va comprar.
En cas que el producte no respongui a les característiques anunciades, el consumidor pot optar entre la reparació del bé o la seva substitució, tret que resulti impossible o desproporcionat. Si la reparació o substitució no són possibles o resulten desproporcionades, el consumidor pot optar per una rebaixa adequada del preu o per la resolució del contracte, és a dir, la devolució del preu.
El consumidor no pot exigir la substitució si es tracta de béns de segona mà o béns impossibles de substituir. Per exemple, no es pot exigir la substitució si aquest bé ja no es fabrica o no en queden existències, si s’adquireix un vehicle de segona mà i tampoc, a causa de la impossibilitat que comporta, es pot substituir una obra d’art, una antiguitat o un disseny de roba exclusiu. La substitució és desproporcionada si es tracta d’un defecte petit que és fàcil de reparar. La reparació és desproporcionada si és antieconòmica, és a dir, si és més cara la reparació que el valor del bé.
Períodes de reclamació
El consumidor ha de denunciar l’error en un termini de dos mesos des que el va detectar. En aquest sentit, si el problema ha aparegut durant els sis mesos després de comprar el producte, el venedor ha de fer efectiva la garantia, ja que en aquest període de temps es dona per fet que el problema ve de fàbrica. Això no obstant, si han passat aquests sis mesos, és el consumidor qui ha de demostrar que l’error ve de fàbrica i que no ha estat provocat per un mal ús del producte.
La Llei estableix que durant els sis mesos posteriors a l’entrega del bé reparat, el venedor respon dels errors que van dur a la reparació, suposant que es tracta del mateix error si es produeixen defectes de la mateixa naturalesa que els reparats inicialment. Per fer efectiva aquesta garantia de reparació, el consumidor ha de guardar el comprovant de la reparació i del servei tècnic que, en el seu moment, va reparar el producte.
Error després de la reparació o substitució
La Llei recull aquestes possibilitats: Si el consumidor va preferir la substitució d’un producte amb error per un altre d’igual, pot sol·licitar al venedor la reparació, sempre que no sigui desproporcionada, la rebaixa del preu o la devolució de l’import. Altrament, si davant un error en un producte es va preferir reparar-lo, el consumidor pot exigir un canvi, una rebaixa del preu o la devolució de la totalitat de l’import desemborsat.
Però la Llei no especifica ni la quantitat ni el tipus de rebaixa del preu que el venedor ha de fer-li al consumidor en cas que aquesta sigui l’opció escollida. Així, les dues parts que intervenen en la compra-venda estan obligades a arribar acords satisfactoris per a totes dues parts.
Negar-se a reparar, rebaixar el preu o retornar l’import
Si ens trobem dins dels sis primers mesos, s’ha d’exigir la reparació i sol·licitar el Full de Reclamacions i insistir, fins i tot, fins a arribar a judici. Se suposa que l’error ja existia. Però si ja han transcorregut els sis primers mesos, ens trobem en la situació inversa. És el consumidor qui ha de demostrar que el producte es va adquirir amb l’error.
En qualsevol cas, el consumidor haurà de negociar i, si no està d’acord amb la rebaixa que el venedor li ofereix, podrà recórrer a un taxador per determinar el preu del producte després de la reparació i sol·licitar la rebaixa del preu en aquest sentit.
Manual d’instruccions i mala instal·lació
Si un consumidor fa un mal ús d’un producte perquè el manual d’instruccions és incorrecte, la llei de garanties protegeix el consumidor i pot exigir la reparació o la substitució. De la mateixa manera, si l’error es produeix per una mala instal·lació provocada tant per les instruccions errònies del manual com pels tècnics enviats pel venedor, també n’és responsable aquest últim.
En cas de reparació o trasllat a un servei tècnic, què ha de pagar el consumidor?
No res. Durant el període en què és efectiva la garantia, el venedor o productor s’ha de fer càrrec del cost dels desplaçaments, de les peces i del temps de reparació. A més, mentre el producte es trobi al servei tècnic, se suspèn el temps de garantia. És a dir, que no corre el rellotge. D’altra banda, a part d’exigir l’aplicació de la garantia (la reparació, canvi, rebaixa del preu o devolució de l’import), el consumidor pot exigir una indemnització pels danys o perjudicis derivats de l’avaria i el temps de reparació. Per exemple, si un usuari adquireix una nevera que s’espatlla al cap d’una setmana d’haver-la comprat, a banda de sol·licitar que es faci efectiva la garantia, l’usuari pot exigir una indemnització pels aliments que s’han fet malbé a causa del mal funcionament de l’electrodomèstic.
Garantia comercial
La garantia comercial és aquella que el fabricant, distribuïdor o venedor dona i que ha de superar sempre la que ofereix la llei, ja que aquesta última s’entén com la mínima exigible pel consumidor. També és una eina de màrqueting de les empreses. Això no obstant, la garantia ha de complir uns determinats requisits, com ara deixar clar a què s’aplica, l’objecte o producte que té la garantia esmentada i el nom i l’adreça de qui l’ofereix.